Tot el mon coneix la situació econòmica actual i lo que eixa situació supon al mon de les Falles. I ya no parle exclusivament del mal nomenat monument ni de la festa en general, parle d'un resclum que sobrevola a moltes comissions falleres que aplega a olorar-se a distancia. Me referixc a l'apatia.
Les tertúlies entre fallers en la porta del Casal, han passat a la taula del bar d'enfront, ya ni tan se vol en el sostre comú que albergava l'ilusió d'un proyecte comú, i eixe es, per nimi que semble, el primer síntoma d'un mal comú que fa perillar eixe proyecte.
Sempre he pensat que les Comissions Falleres no eren comissions festeres, molt al contrari, ademés de l'ilusió, el treball i el proyecte anual de plantar en la teua plaça la millor falla possible, adquirixen una responsabilitat molt mes profunda: la de velar i mantindre tota una serie de tradicions valencianes i mantindre el valor d'una llengua minoritària pero que es la nostra. Eixe proyecte cultural deuria ser un dels pilars sobre el que construir el lev motiv d'una Falla.
I dic deuria.
Pero no ho es.
Mos trobem en que les tradicions deixen de ser-ho, mos trobem en que els eixercicis culturals son pedres en un desert desolat a menys que vagen acompanyats de comercio i bebercio, mos trobem en que ni tan tan se vol conseguint el favor d'autoritats, figures de renom, icons de la festa atrau al faller a participar i molt menys interessar-se per la cultura fallera que, dit siga de pas, es tan immensa que precisa urgentment d'autentiques enciclopèdies.
Ni tan tan se vol interessa ya la propia plantà de la teua falla. Ya no se planta Falla, se planta una carpa. Aixo si es important. I que no se buiden les neveres per favor.
El Casal ya no es un Casal, ya no es un lloc de treball a on preparar carrosses, decorats, fer exposicions... no... es un centre social ludopata i criticó.
Ser directiu ya no es un carrec en glamour, ya no es ser cap de carrera animant i arrossegant a la comissió. S'ha convertit en un eixercici inert que se deixa portar per dos o tres veus malsonants que critiquen lo que fas, i lo que no fas, pero que tampoc participa. I això només conduïx a l'apatia.
Al final, el delegat de festejos només està la semana de falles o en la vespra d'alguna festa organisada per quatre per a intentar recaptar fondos, el delegat d'infantils està pero no opina, el de cultura se planteja ¿per a que vaig a fer res si al final anem a trobar-mos en el carrer d'un poblet d'un espagueti western a on l'únic so ho fan les sarzes rodants i la pols? I el President se encull de muscles i només pensa "dona igual, me queden cinc mesos".
I això se multiplica. I al final aplega la semana de falles i només conten les quatre falles de sempre, les que conten en les simpaties del beneplàcit o de la prensa, les que ixen en la tele i que fa tres mesos organisà una desfilada d'indumentària a on desfilaven cinc falleres majors de València. Les Falles que si fan coses. I sembla que tu no has fet res. I si no ho semblava, no te preocupes que en el rogle ho murmuraren pero en alt per a que ho sentes i te sentes mal.
I al final, apatia.
Aplega el 19 de març i eixa Falla de la que tan pagat te senties està a punt de cremar-se i penses "menys mal" perque te dona vergonya que en dels cinccents fallers que son de la teua comissió, a ningú se li hi haja ocorregut agranar el césped i llevar els gots de cubata que els descerebrats tiren dins. Menys mal, per lo menys no se te cau la cara de vergonya. I ni se t'ocorra dir res al respecte perque te senyalaran en el dit i algú te dirà "tu també saps a on estan les graneres". Sí, i cinccents mes, pero yo porte treballant tot l'any en actes als que ni tan tan se vol t'has dignat a vindre. Per cert, en el vi d'honor pagat per la falla sí te vaig vore apalancat davant de la taula per a que ningu tracte de menjar-se eixa empanada a la que ya li havies tirat l'ull.
I aplega el moment de la cremà i el que mes cremat eres tu. I els teus amics t'escolten i entenen. Pero això no minimisa la teua apatia. I davant les flames de la teua falla penses "l'any que ve no repetixc".
Pero aplega l'any següent i tornes a caure. Pero ya no mires per la teua Falla... mires per Les Falles, perque hi ha molta riquea en elles, perque la cultura valenciana, perque la llengua valenciana, perque el sentit de valenciania i de fallerío es alguna cosa per lo que val la pena lluitar. I al rogle que li donen.
Pero la carrega d'apatia pesa tant...
Pero que val, que com sempre, esta es només la meua opinió. Hi haurà com sempre, qui estiga encantat en tot. I qui ho estiga en res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario