El perill que supon l'apatia.

Tot el mon coneix la situació econòmica actual i lo que eixa situació supon al mon de les Falles. I ya no parle exclusivament del mal nomenat monument ni de la festa en general, parle d'un resclum que sobrevola a moltes comissions falleres que aplega a olorar-se a distancia. Me referixc a l'apatia.

Les tertúlies entre fallers en la porta del Casal, han passat a la taula del bar d'enfront, ya ni tan se vol en el sostre comú que albergava l'ilusió d'un proyecte comú, i eixe es, per nimi que semble, el primer síntoma d'un mal comú que fa perillar eixe proyecte.

Sempre he pensat que les Comissions Falleres no eren comissions festeres, molt al contrari, ademés de l'ilusió, el treball i el proyecte anual de plantar en la teua plaça la millor falla possible, adquirixen una responsabilitat molt mes profunda: la de velar i mantindre tota una serie de tradicions valencianes i mantindre el valor d'una llengua minoritària pero que es la nostra. Eixe proyecte cultural deuria ser un dels pilars sobre el que construir el lev motiv d'una Falla.

I dic deuria.

Pero no ho es.

Mos trobem en que les tradicions deixen de ser-ho, mos trobem en que els eixercicis culturals son pedres en un desert desolat a menys que vagen acompanyats de comercio i bebercio, mos trobem en que ni tan tan se vol conseguint el favor d'autoritats, figures de renom, icons de la festa atrau al faller a participar i molt menys interessar-se per la cultura fallera que, dit siga de pas, es tan immensa que precisa urgentment d'autentiques enciclopèdies.

Ni tan tan se vol interessa ya la propia plantà de la teua falla. Ya no se planta Falla, se planta una carpa. Aixo si es important. I que no se buiden les neveres per favor.

El Casal ya no es un Casal, ya no es un lloc de treball a on preparar carrosses, decorats, fer exposicions... no... es un centre social ludopata i criticó. 

Ser directiu ya no es un carrec en glamour, ya no es ser cap de carrera animant i arrossegant a la comissió. S'ha convertit en un eixercici inert que se deixa portar per dos o tres veus malsonants que critiquen lo que fas, i lo que no fas, pero que tampoc participa. I això només conduïx a l'apatia.

Al final, el delegat de festejos només està la semana de falles o en la vespra d'alguna festa organisada per quatre per a intentar recaptar fondos, el delegat d'infantils està pero no opina, el de cultura se planteja ¿per a que vaig a fer res si al final anem a trobar-mos en el carrer d'un poblet d'un espagueti western a on l'únic so ho fan les sarzes rodants i la pols? I el President se encull de muscles i només pensa "dona igual, me queden cinc mesos".

I això se multiplica. I al final aplega la semana de falles i només conten les quatre falles de sempre, les que conten en les simpaties del beneplàcit o de la prensa, les que ixen en la tele i que fa tres mesos organisà una desfilada d'indumentària a on desfilaven cinc falleres majors de València. Les Falles que si fan coses. I sembla que tu no has fet res. I si no ho semblava, no te preocupes que en el rogle ho murmuraren pero en alt per a que ho sentes i te sentes mal.

I al final, apatia.

Aplega el 19 de març i eixa Falla de la que tan pagat te senties està a punt de cremar-se i penses "menys mal" perque te dona vergonya que en dels cinccents fallers que son de la teua comissió, a ningú se li hi haja ocorregut agranar el césped i llevar els gots de cubata que els descerebrats tiren dins. Menys mal, per lo menys no se te cau la cara de vergonya. I ni se t'ocorra dir res al respecte perque te senyalaran en el dit i algú te dirà "tu també saps a on estan les graneres". Sí, i cinccents mes, pero yo porte treballant tot l'any en actes als que ni tan tan se vol t'has dignat a vindre. Per cert, en el vi d'honor pagat per la falla sí te vaig vore apalancat davant de la taula per a que ningu tracte de menjar-se eixa empanada a la que ya li havies tirat l'ull.

I aplega el moment de la cremà i el que mes cremat eres tu. I els teus amics t'escolten i entenen. Pero això no minimisa la teua apatia. I davant les flames de la teua falla penses "l'any que ve no repetixc".

Pero aplega l'any següent i tornes a caure. Pero ya no mires per la teua Falla... mires per Les Falles, perque hi ha molta riquea en elles, perque la cultura valenciana, perque la llengua valenciana, perque el sentit de valenciania i de fallerío es alguna cosa per lo que val la pena lluitar. I al rogle que li donen.

Pero la carrega d'apatia pesa tant...

Pero que val, que com sempre, esta es només la meua opinió. Hi haurà com sempre, qui estiga encantat en tot. I qui ho estiga en res.

Elecció de...

Foto: Don Falleret

Un mar de dubtes i un acumulament de sensacions estranyes se m'acumularen durant i després de la mal cridada "Elecció de Corts d'Honor 2015" d'anit 27 de Setembre de 2014.

I m'explique.

¿Per que se diu Elecció de Corts d'Honor de la Fallera Major deValència si al triar-les encara no hi ha Fallera Major de València? Pense que seria mes propi denominar un acte com este com "Elecció de Candidates a Falleres Majors de València" en tot cas. En cas contrari, ¿no seria la Fallera Major una mera "Representant de les Representants" de la Festa Fallera?

Si tractem de dignificar la figura de la màxima representant, de la Fallera Major de València, i les seues dotze acompanyants son "la seua Cort d'Honor", existix ahí una incongruència semàntica.

I si yo pense aixina, i molts amics de la prensa escrita opinen com yo, ¿acàs Junta Central Fallera no ha caigut en el tema? ¿O es que acàs no importa com se denominen les coses? I si no li donem importància als chicotets detalls ¿realment existix un interés per l'image que estem donant de les Falles?

Puntualisacions abanda, l'espectàcul de la Fonteta resultà al meu entendre mes estrany de lo habitual. No vaig a entrar en discussions de si ya estava el peix venut o no, pero m'agradaria fer un chicotet  anàlisis dels distints punts de dit espectàcul d'anit.

L'espectàcul, pròpiament dit, me sorprengué. Pero no gratament que digam. He vist actuacions en el concurs de Playbacks de Falles que, en infinitament menys presupost del que anit pogué vore's, resultava molt mes treballat i espectacular que el que pogué vore's en el Pabelló. Moix, avorrit, en una esfinge persa donant un garbege que no se que pintava allí, casi cent ballarins (per dir alguna cosa) omplint la pista en una coreografia que semblava treta d'una representació nadalenca d'un colege i sense gràcia ninguna. 

Per atre costat, alabar el treball de Jaume Bronchud i Raquel Garcia que saberen entretindre i donar un poc de simpatia a l'acte.

I per supost, aplaudir els discursos de despedida de Carmen Sancho i Claudia Villodre, que mos feren amollar alguna llàgrima, sobre tot als que mes les coneixem.

I aplega el moment dels fenòmens paranormals. Una emissió per televisió, supostament en directe, viajà en el temps quan els espectadors de la Fonteta tornaven a les seues cases i davant la seua sorpresa en MediterraneoTV encara no s'havia nomenat a les ¿candidates?

Perdües de consciencia en el corredor a on se trobaven les aspirants, mals modos entre periodistes denunciats al dia següent, ningunechos a determinats mijos de comunicació... i el peix ya estava venut.

¿Quins fem la Festa? 

Els comentaris mes estesos es que se selecciona a les Comissions i no a les Falleres. Potser. Pero puc assegurar que no el passat any. L'elecció de la Fallera Major de València 2015 va a estar molt molt complicat. No me mosegaré la llengua al dir que Carmen Sancho ha segut (i serà) una de les millors (si no la millor, que yo hi haja conegut) Fallera Major que ha tingut nostra ciutat. El llistell està a anys llum de lo que ha estat en molt temps. I demostrar ser tan gran amant de València i de les Falles, com elegant  i gran Fallera, va a ser molt complicat.

¿Haura alguna sorpresa en la famosa cridada de l'Alcaldesa el proxim mes? De moment, la meua sensacio de dejà vu d'anys anteriors seguix sobrevolant el Cap i Casal. 

Per atre costat, sabut es els dos (o mes) vertents dels fallers. Per un costat els anomenats "peineteros", i per atre els "monumentalistes". Yo afegiria un tercer pero hui no ho faré.

Tot son Falles, tant l'obra artística i efímera que se planta en els carrers com la tardana tradició representativa de les Comissions i de les Falles. Pero tot forma part de nostra festa. Ni un es millor que lo atre, ni lo atre lluïx mes que lo primer. Tot forma part d'un conjunt (per a mi indivisible) que definix nostra festa. Intentar la critica destructiva d'un costat a l'atre, fa mes mal que be. Si alguna cosa es verdaderament judicable es la tercera vertent, pero he promés no parlar hui d'ella.

Pero com sempre, esta es només la meua opinió.