 |
| Foto: Don Falleret |
Un mar de dubtes i un acumulament de sensacions estranyes se m'acumularen durant i després de la mal cridada "Elecció de Corts d'Honor 2015" d'anit 27 de Setembre de 2014.
I m'explique.
¿Per que se diu Elecció de Corts d'Honor de la Fallera Major deValència si al triar-les encara no hi ha Fallera Major de València? Pense que seria mes propi denominar un acte com este com "Elecció de Candidates a Falleres Majors de València" en tot cas. En cas contrari, ¿no seria la Fallera Major una mera "Representant de les Representants" de la Festa Fallera?
Si tractem de dignificar la figura de la màxima representant, de la Fallera Major de València, i les seues dotze acompanyants son "la seua Cort d'Honor", existix ahí una incongruència semàntica.
I si yo pense aixina, i molts amics de la prensa escrita opinen com yo, ¿acàs Junta Central Fallera no ha caigut en el tema? ¿O es que acàs no importa com se denominen les coses? I si no li donem importància als chicotets detalls ¿realment existix un interés per l'image que estem donant de les Falles?
Puntualisacions abanda, l'espectàcul de la Fonteta resultà al meu entendre mes estrany de lo habitual. No vaig a entrar en discussions de si ya estava el peix venut o no, pero m'agradaria fer un chicotet anàlisis dels distints punts de dit espectàcul d'anit.
L'espectàcul, pròpiament dit, me sorprengué. Pero no gratament que digam. He vist actuacions en el concurs de Playbacks de Falles que, en infinitament menys presupost del que anit pogué vore's, resultava molt mes treballat i espectacular que el que pogué vore's en el Pabelló. Moix, avorrit, en una esfinge persa donant un garbege que no se que pintava allí, casi cent ballarins (per dir alguna cosa) omplint la pista en una coreografia que semblava treta d'una representació nadalenca d'un colege i sense gràcia ninguna.
Per atre costat, alabar el treball de Jaume Bronchud i Raquel Garcia que saberen entretindre i donar un poc de simpatia a l'acte.
I per supost, aplaudir els discursos de despedida de Carmen Sancho i Claudia Villodre, que mos feren amollar alguna llàgrima, sobre tot als que mes les coneixem.
I aplega el moment dels fenòmens paranormals. Una emissió per televisió, supostament en directe, viajà en el temps quan els espectadors de la Fonteta tornaven a les seues cases i davant la seua sorpresa en MediterraneoTV encara no s'havia nomenat a les ¿candidates?
Perdües de consciencia en el corredor a on se trobaven les aspirants, mals modos entre periodistes denunciats al dia següent, ningunechos a determinats mijos de comunicació... i el peix ya estava venut.
¿Quins fem la Festa?
Els comentaris mes estesos es que se selecciona a les Comissions i no a les Falleres. Potser. Pero puc assegurar que no el passat any. L'elecció de la Fallera Major de València 2015 va a estar molt molt complicat. No me mosegaré la llengua al dir que Carmen Sancho ha segut (i serà) una de les millors (si no la millor, que yo hi haja conegut) Fallera Major que ha tingut nostra ciutat. El llistell està a anys llum de lo que ha estat en molt temps. I demostrar ser tan gran amant de València i de les Falles, com elegant i gran Fallera, va a ser molt complicat.
¿Haura alguna sorpresa en la famosa cridada de l'Alcaldesa el proxim mes? De moment, la meua sensacio de dejà vu d'anys anteriors seguix sobrevolant el Cap i Casal.
Per atre costat, sabut es els dos (o mes) vertents dels fallers. Per un costat els anomenats "peineteros", i per atre els "monumentalistes". Yo afegiria un tercer pero hui no ho faré.
Tot son Falles, tant l'obra artística i efímera que se planta en els carrers com la tardana tradició representativa de les Comissions i de les Falles. Pero tot forma part de nostra festa. Ni un es millor que lo atre, ni lo atre lluïx mes que lo primer. Tot forma part d'un conjunt (per a mi indivisible) que definix nostra festa. Intentar la critica destructiva d'un costat a l'atre, fa mes mal que be. Si alguna cosa es verdaderament judicable es la tercera vertent, pero he promés no parlar hui d'ella.
Pero com sempre, esta es només la meua opinió.
