lunes, 26 de enero de 2015

Pedres en l'enteulat

En els últims mesos he assistit d'una forma difícilment impassible com els diferents elements que componen nostra festa apedreguen de forma sistemàtica al restant d'una forma que, crec, respon a uns motius que antany ells mateixos criticaven fins la sacietat, en un discurs motivat al mateix temps per elements externs a la pròpiafesta. Una conducta que, a totes llums, perjudica a l'arquitectura que compon la tradició fallera que lluita per aplegar al cor de l'UNESCO.

Crec que tots tenim clar quins son els elements als que me referixc com pilars d'una festa que diferencia i aglutina al mateix temps a fallers, valencianistes i erudits. Eixos pilars mantenen una construcció única i oberta al mon, pròxima i comprensible i al mateix temps asombrosa per ser única.

Eixos pilars, sense dubte, son el mal anomenat "monument" que no deixa de ser l'element que dona nom a esta festa, la cultura, que engloba lliteratura, art, musica, dansa, indumentària, orfebreria, gastronomia i en definitiva tot un compendi etnogràfic, i per últim (i no per això menys important) el pilar social.

Si les Falles se mantenen sobre eixos tres pilars i pels quals son conegudes per qui les coneix (m'agradaria poder dir que en tot lo mon), poc favor li fem si quins exalten i favorixen un d'eixos pilars llapida al pilar d'enfront, ya que, es de llògica pensar, patim el risc de derruir l'arquitectura per la que tots estem treballant.

I encara que per a bon entenedor, en poques paraules hi ha prou, aquell llector que per curiositat aplegue a este blog, per accident o per recomanació (cosa que dubte i després explicaré per que) no entenga per a on van els tirs, m'explicaré.

Tots els extremismes son perillosos. I determinades actituts i comentaris només demostren eixe extremisme. Entenc que hagen formacions polítiques (que curiosament porten alguns anys criticant la politisació de les Falles) que responguen a filosofies extremistes que han segut afavorides pel beneplàcit de determinades entitats. I dites entitats, en algunes ocasions s'han emmaixquerat com culturals encara que els seus fins siguen be distints. No obstant, estes formacions en ocasions son víctimes ademés d'armers d'un adoctrinament cultural que el valencià porta patint des d'abans de que yo mateix tinga memòria.

Des de que escomencí a escriure sobre falles i a redactar Llibrets de Falla, he procurat sempre utilisar una llengua valenciana lo mes pròxima possible a la realitat llingüistica, que no es, ni de llunt, la que les entitats oficials han venut com la correcta. Quan hi ha entitats culturals com Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de la Cultura Valenciana, o l'Escola d'Estudis Valencians que porten mes de cent anys protegint una identitat i una llengua pròpies, una cultura i unes tradicions d'una riquea incalculable, considere que qualsevol intromissió oficial o no es un insult a l'obra de mils de lliterats en tota l'historia, a la llengua que els meus pares i els meus yayos m'inculcaren des de menut i un insult a l'identitat valenciana. Per lo tant, que hi haja qui critique la meua llengua valenciana (independentment d'erros que puga cometre, donat que en els coleges s'impon una be distinta) està criticant a tots eixes entitats i persones a les que admire profundament pero que per no respondre al "adoctrinament" son menyspreades.

¿Per que dic tot açó?

Perque les Comissions Falleres, deurien ser un braç mes d'un eix vertebrador cultural, un d'eixos pilars als que me referia al principi, un braç que conreara la llengua valenciana, les tradicions i la Falla, que es el seu comés.

Pero no per això ha de menysprear estaments representatius com es la Fallera Major, ni la de la teua comissió ni la de València, que al fi i al veta es la representant de tots els fallers i de la festa de les Falles.

I per això fa mal llegir o escoltar barbaritats com que la figura de la Fallera Major sobra, o que se parla massa d'ella, o que la "indumentària es una tara per a les Falles" com escoltí fa poc en una charrada.

La Fallera Major es l'eix vertebrador del pilar social de les Falles. Es l'image a l'exterior i la musa del poeta festiu, que a la seua volta es art i es cultura. L'industria de l'indumentària es fidel reflex d'una tradició industrial que se remonta al segle XV i que en major o menor encert mante un patrimoni etnogràfic i artístic que, curiosament, en atres països està plenament protegit.

Per això, aquells que realment amem les Falles deuríem deixar de llançar pedres sobre nostre propi enteulat. Juntant esforços i exalçant tots i cada un dels elements que la componen sí conseguirém alvançar.

Per això vullc realisar des d'este desficaci bloguer meu, per a quins encara vullguen llegir-me, un crit en favor d'eixa maravellosa falla que se plantarà en cada barri en març, d'eixe impressionant treball que realisa cada comissió per a fer charrades, conferencies, exposicions, editar un Llibret, per eixa preciosa Fallera Major que junta bellea i virtuts i dona el seu rostre i somriure mes amables a cada Comissió i per supost a la València Fallera. Un crit en favor de músics, pirotècnics que omplin de banda sonora a una festa única en el mon. A eixos indumentaristes que engalanen el sentiment mes festiu i autòcton de cada valencià, a eixos maquilladors, a eixos peluquers, a eixos orfebres. Un crit per eixos poetes, per eixos dramaturcs, eixos actors, ballarins... Eixa explosió cultural que se traduïx ademés en teatre, en playbacks, en declamació, en orquestes, en electricistes, artesans de qualsevol índole que eleven a les Falles com la major festa del mon.

Eixe es el meu crit i la meua opinio. Cada un te la seua.